14 desembre 2.011

Després del viatge a Nicaragua del 2.010 i d’haver col·laborat amb un projecte que sembla que tira endavant, aquest any ens ha visitat una nicaragüenca i l’hem portat a conèixer una mica la nostra ciutat. Per descomptat que la Sagrada Família no podia passar per alt. Després d’aquí vam anar al gòtic (Catedral, plaça del Rei, Sant Felip Neri...) M’encanta recórrer els carrers de Barcelona a l’hivern, però no pas per les llums que decoren les festes, sinó per la llum que desprenen per sí sols.

Un altre matí

Un altre dia qualsevol, un altre matí qualsevol esperant el tren a l'estació de Gràcia. Treball, obligació, quotidianitat. Gent a l'andana. El tren arriba, els cossos s'apreten amb força per viatjar a les diferents destinacions. Suaran però es resignaran a no dir res fins a comentar-ho amb els companys de feina. Tots estaran d'acord: els trens van molt plens. No hi ha res a fer. O tens sort i trobes un seient buit, o fas tot el trajecte d'empeus. Si és així, gairebé no pots ni llegir, ni mirar el mòbil perquè la cobertura és defectuosa. No pots fer res més que respirar rere el clatell d'algú que ni tan sols coneixes.

Diumenge 13 novembre 2011

Diumenge 13 de novembre 2.011. Vaig trucar a una amiga i em va convidar a dinar a casa seva. Plovia. Vaig agafar el bus. Em va sorprendre que hi hagués tanta gent desplaçant-se sota d'aquell cel gris. Quan vaig arribar hi havia un altre amic a casa d'ella. Ja m'havia dit que potser també vindria. Vam dinar. Vam dinar a la tauleta del sofà, davant del balcó. Seguia plovent. Va ploure tot el dia. Jo mirava aquest balancí, no podia apartar la vista. Era com si algú estigués assegut allà fora, mirant-nos, dinant amb nosaltres sota la pluja. Finalment em vaig aixecar i el vaig fotografiar.