Un altre matí

Un altre dia qualsevol, un altre matí qualsevol esperant el tren a l'estació de Gràcia. Treball, obligació, quotidianitat. Gent a l'andana. El tren arriba, els cossos s'apreten amb força per viatjar a les diferents destinacions. Suaran però es resignaran a no dir res fins a comentar-ho amb els companys de feina. Tots estaran d'acord: els trens van molt plens. No hi ha res a fer. O tens sort i trobes un seient buit, o fas tot el trajecte d'empeus. Si és així, gairebé no pots ni llegir, ni mirar el mòbil perquè la cobertura és defectuosa. No pots fer res més que respirar rere el clatell d'algú que ni tan sols coneixes.